Els ossos soterrats

La setmana passada, l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana va ser guardonat amb el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil pel seu llibre "Els colors de l'Arc de Sant Martí", una història que parla sobre un jove homosexual. Aquest premi ve a sumar-se als ja nombrosos amb qui Silvestre conta a les seues prestatgeries, com és el cas del llibre que hui comentem. Es tracta d'"Els ossos soterrats", que va guanyar el III Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2016, convocat per l'editorial Alrevés, l'Ajuntament de Tiana i l'Associació En Negre, i amb Martín Escribà, Anna Maria Villalonga, Lluís Bosch i Sebastià Bennasar com a jurat.

"Els ossos soterrats" narra dues històries paral·leles. Per una banda trobem Júlia, una arqueòloga que es trasllada des de la capital a un poble valencià per a desenterrar els ossos d'afusellats republicans al termini de la Guerra Civil; i per l'altra la dura vida d'Elisa, una de les vídues que va perdre el marit en aquest afusellament. Però durant l'excavació, l'equip trobarà a la fosa, no sols el que esperaven, sinó també una sorpresa que farà que tot canvie. El llibre va desgranant les peripècies i els entrebancs que Júlia anirà trobant durant la seua excavació, per part dels polítics i l'administració, però que a poc a poc aconseguirà anar superant. Per altra banda, el llibre posa de manifest la corrupció política i empresarial en aquest País Valencià que dia sí dia també apareix a la premsa a causa dels escàndols i els abusos dels qui han ostentat el poder.

Com als últims llibres que he llegit de Vilaplana, m'ha agradat. Es tracta d'un llibre fosc que conta una història fosca i cruel d'aquelles que tant es van donar a la postguerra espanyola: odi, revenges, humiliacions, fam i por, però que alhora posa de manifest el poder dels polítics i dels poderosos. Ben narrat i ben filat, la història manté el lector enganxat des del principi fins a la fi.

Imprescindible.

Si voleu llegir altra ressenya sobre aquest llibre, vos deixe un enllaç:

L'ombra del crim.