miércoles, 24 de mayo de 2017

Veinticinco años después : caso Ardystil

Quan va esclatar el "Cas Ardystil", jo tindria sobre 14 anys, el que unit al fet que cap persona que jo coneguera en aquella època va estar afectada per aquesta malaltia, va fer que no m'assabentara massa del que estava passant; sí que recorde haver-ho sentit a la televisió i als meus pares comentar-ho. Ara han passat 25 anys de tot allò i encara que ja no es parle del tema, les persones afectades han de viure dia a dia amb les seqüeles del que es va passar.
Gemma Martínez Richart és una d'aquelles persones que van contraure la malaltia. És de Cocentaina i treballava a la fàbrica que li va donar nom a la síndrome, Ardystil (hi va haver altres empreses afectades a L'Alcoià i El Comtat), i com altres treballadors es va posar malalta, fins a estar molt greu i témer per la seua vida. Gemma acaba de publicar un llibre titulat Veinticinco años después : el Caso Ardystil, on narra en primera persona els tristos fets que van ocórrer a principis dels anys noranta i la seua experiència personal. La por a perdre la vida, la tristesa per la mort de les companyes de treball, la ràbia, les preguntes sense resposta, la càrrega emocional al llarg d'aquests 25 anys, etc.
És una narració curta, unes 60 pàgines, però en la qual, l'autora ompli aquestes pàgines dels forts sentiments que va experimentar, fins al punt de relegar a un segon pla la narració dels esdeveniments ocorreguts. Tal vegada aquest és el punt més feble del llibre, ja que les persones que, com jo, no conegueren massa bé el cas, han de buscar recursos alternatius per a conéixer la història completa.
Em sembla una bona iniciativa i recomane la seua lectura.

jueves, 11 de mayo de 2017

El triangle rosa

Seguint amb el mateix autor de l'última entrada, Silvestre Vilaplana, hui ressenyarem el seu últim treball, El triangle rosa, una novel·la juvenil que va ser guardonada amb el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i que l'editorial Bromera va editar el mes passat en la seua col·lecció "Espurna".
El triangle rosa narra com un adolescent, Dani, viu una vida plena de mentides, una xarxa d'enganys que ha estés i que diu a tothom: amics, família i fins i tot a si mateix. El que Dani vol amagar, no és altra cosa que la seua sexualitat, ja que ha començat a adonar-se que no se sent atret per les dones, sinó pels hòmens. I això no està bé. A poc a poc Dani haurà d'assimilar qui és i haurà d'obrir el seu cor a aquelles persones que estima i que l'estimen, encara que els faça mal, doncs és l'única manera de ser feliç.
Silvestre Vilaplana crea una història ben escrita i creïble en la que el protagonista ens conta en primera persona els sentiments d'un adolescent que intenta acceptar que la seua orientació sexual no és la que tots, inclòs ell, esperen: vergonya, ràbia, por, culpa, depressió... Pàgina rere pàgina el lector podrà seguir Dani en la seua evolució com a persona d'una forma entretinguda, amena i amb tocs d'humor, perfecta per a un lector juvenil, però també per a un d'adult.
Crec que la lectura d'aquesta novel·la seria perfecta com a lectura als instituts, ja que ajudaria els més jóvens a entendre el que alguns dels seus companys o ells mateixos estan passant en silenci. Altre premi ben merescut per a aquest prolífic escriptor alcoià.

viernes, 5 de mayo de 2017

La mèdium.

Ahir els mitjans de comunicació van anunciar els Premis Crítica Serra d'Or d'aquest any. Per als qui no els coneguen, aquests guardons són entregats des de fa 51 anys per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Entre els diferents guardonats, en concret a la categoria Juvenil, trobem un alcoià, Silvestre Vilaplana, qui últimament està rebent més d'un merescut reconeixement per les seues obres literàries.
L'obra guardonada és La mèdium, una novel·la juvenil que l'autor va publicar amb l'editorial Bromera l'any passat. La narració ens conta la història de Laiza, una xiqueta qui té el poder de veure el futur. Aquest do condiciona la vida de la menuda, ja que tots els qui la coneixen li tenen por i la rebutgen, inclosa la seua mare. Però quan una revista de successos paranormals fa pública la seua història, diferents grups (militars i gàngsters) intenten segrestar Laiza per a traure profit del seu gran poder. Però un periodista i una policia intentaran per tots els mitjos protegir i salvar la menuda.
Com em passa amb aquest autor últimament, la novel·la m'ha agradat. Un argument original, fàcil de llegir (es pot fer en una vesprada) i que enganxa des de la primera pàgina. El fet que estiga destinada a un públic juvenil no impedeix gaudir d'aquesta història al públic adult.
Un premi ben donat. Enhorabona, Silvestre Vilaplana!

martes, 2 de mayo de 2017

Embajadas de las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy.

Amb la ressaca encara de les nostres festes de Moros i Cristians, no volia deixar passar l'ocasió d'escriure sobre alguna publicació relacionada amb elles. Per això m'he decidit per una novetat, en concret una nova edició del text de les ambaixades que es reciten el dia de l'Alardo.
El text, l'autor del qual es desconeix, s'ha editat en diferents ocasions al llarg del segle XX i el segle XXI i a la Biblioteca Central es poden consultar algunes d'elles, com una datada en la segona dècada del segle XX, altra impresa entre 1917 i 1936, una tercera situada cronològicament entre 1940 i 1970, la versió en valencià que va realitzar el poeta alcoià Joan Valls l'any 1967, altra de 1988 i una última del 2003.
Ara, la filà Verds i el seu alferes José Jaime Bernabeu Verdú han volgut commemorar aquest any de càrrec amb la publicació del text, per a, segons expliquen al pròleg, difondre'l i que cada vegada siga més conegut entre el públic en general i els alcoians en particular. Per això, el dia de l'Alardo es va repartir de forma gratuïta pels carrers del centre d'Alcoi el llibret, amb el títol complet de Texto oficial de las Embajadas Mora y Cristiana de la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoy que se celebra los días 22, 23 y 24 de Abril, en honor a San Jorge y se declama el día 24.
Jo vaig tindre la sort d'aconseguir-ne un, que passarà a la meua prestatgeria junt amb altra edició dels anys quaranta i que ja vaig ressenyar ací. El llibret no està a la venda, per la qual cosa supose que si hi ha algú que està interessat a adquirir un exemplar, haurà de posar-se en contacte amb la filà Verds; també pot consultar-lo a la Biblioteca Municipal, on hi ha dos exemplars.

martes, 4 de abril de 2017

100 anys Cent poemes : (antologia)

La setmana passada es va celebrar a Alcoi el Dia del Llibre, una data que no és la mateixa que a altres llocs per la coincidència amb les festes de Moros i Cristians a Sant Jordi, i la Xarxa de Biblioteques Municipals, junt amb les llibreries adherides, va organitzar diferents activitats per a celebrar-ho: tallers i teatre per als més menuts, descompte d'un 10% en la compra de llibres, encontres amb escriptors... La Biblioteca Municipal també ha editat una monografia, com ha estat fent els últims anys, amb la qual s'obsequiava a aquells que compraven llibres eixe dia.
Aquest any, aprofitant que estem en l'Any Joan Valls a la nostra ciutat, l'elecció ha sigut una antologia de poemes d'aquest escriptor alcoià que el dia 1 de maig hauria complit 100 anys. La tria de versos ha estat feta pel també escriptor alcoià Manel Rodríguez-Castelló, qui ha sigut l'encarregat d'escriure el pròleg i d'elaborar una completa cronologia de la vida i l'obra de Joan Valls. Els cent versos que Manel Rodríguez-Castelló ha triat pertanyen a diferents poemaris de Valls, des de La cançó de Mariola (1947), la seua primera publicació, fins a La rosa quotidiana (1990), obra pòstuma del poeta, per la qual cosa, a través dels poemes es pot recórrer tota la seua trajectòria, ja que hi estan representades les diferents línies creatives, temàtiques i estructures, tal com diu el mateix prologuista a les primeres pàgines del llibre. La finalitat d'aquesta antologia és "contribuir al coneixement d'una obra a partir d'una tria que ha de servir, com un aperitiu, per obrir la gana del lector, per incitar-lo a nous descobriments en la lectura de llibres complets i de l'obra sencera de l'autor".
Un nou llibre que passa a formar part de l'àmplia bibliografia de Joan Valls i que no podia faltar en aquest aniversari del centenari del seu naixement.


miércoles, 29 de marzo de 2017

Com un record d'infantesa

El cantautor valencià Feliu Ventura ha fet un pas més en la seua faceta creativa i va publicar en 2015 una novel·la juvenil titulada Com un record d'infantesa. El que fa que parlem d'aquest treball al nostre blog de Bibliografía Alcoyana, és l'il·lustrador del llibre, Daniel Olmo, un alcoià amb una llarga trajectòria al món de la il·lustració i guanyador de diversos premis.
La novel·la narra la història de Víctor, un jove xilé dibuixant de còmics, nét d'un republicà alcoià exiliat a aquest país, qui va perdre els seus pares en un accident de tràfic quan ell era molt menut. A la mort del seu avi, Víctor rebrà una carta que aquest li va deixar perquè complisca la seua última voluntat, escampar les seues cendres a la terra que el va vore néixer i que al mateix temps conega la veritat de la història dels seus pares i la d'ell mateix. A poc a poc, el protagonista anirà seguint les pistes que l'avi li ha deixat i que el portaran al País Valencià, on coneixerà Martina, una antiga militant revolucionària xilena amiga de la seua mare, i Violeta, la seua filla, les quals l'ajudaran en la recerca de les respostes que necessita per a conéixer tota la veritat.
Al llarg de les pàgines d'aquesta història, el lector descobrirà la brutalitat, la derrota i la pèrdua, però també l'amor, l'amistat i la fidelitat. Una història que no cau en el morbo, sinó que explica els fets amb delicadesa; no amaga però no es recrea. I tots aquests fets, històries i moments estan sense dubte units per un dels protagonistes principals: la música. Des de Víctor Jara, fins a Obrint Pas, i amb la música d'Ovidi Montllor en un lloc preeminent, les cançons i les notes musicals acompanyen el lector al llarg de la història.
Una novel·la que m'ha agradat i recomane vivament, tant per a adults com per a adolescents.
A més a més, l'edició d'aquest llibre, realitzada per l'editorial Sembra llibres, ha sigut guardonat amb el Premi al llibre Juvenil millor editat del 2015, concedit per la Generalitat Valenciana.

Si voleu pegar-li una ullada a altra ressenya sobre aquest llibre, podeu seguir el següent enllaç:


sábado, 4 de marzo de 2017

Plantas medicinales de la Sierra de Mariola

L'any 2006, la Universitat d'Alacant va publicar un treball dels biòlegs alcoians Antonio Belda Antolí i Francisco J. Bellod Calabuig sobre botànica a les nostres terres, es tracta de Plantas medicinales de la Sierra de Mariola.
Aquesta monografia està dividida en tres parts, una primera part en la qual es parla de la zona geogràfica de la Mariola: el seu clima, la flora i la fauna, etc., així com de com recol·lectar, assecar, conservar i preparar les plantes medicinals per al seu ús; la segona part, la més important del llibre, on es descriuen les plantes i les seues característiques i usos; i una part final, on es fa un estudi etnobotànic.
Com he dit, la part més important és la segona, ja que de forma individual i mitjançant una fitxa, els autors presenten la informació de forma completa i clara: fotografia, nom comú, descripció, on trobar-la, moment de la seua floració, si es tracta d'una planta fàcil de trobar o si és rara, la seua composició química, usos de la planta i, finalment, com prepara-la per a la seua utilització. D'aquesta manera es permet al lector conéixer els recursos naturals de la nostra serra i fer ús d'ells de forma senzilla.
Encara que no s'incloguen totes les espècies que es poden trobar a la Serra de Mariola, sí que estan les més representatives, quasi cent plantes diferents, per la qual cosa em sembla un llibre molt útil i recomanable. Per altra banda, els autors tenen un gran nombre d'articles, monografies i col·laboracions que avalen la seua investigació.
Si esteu interessats a consultar aquest llibre, podeu trobar-lo a les biblioteques municipals d'Alcoi, encara que, com parlem d'un llibre més de consulta que de lectura, és més recomanable tindre'l a la prestatgeria de casa. Encara podeu adquirir-lo al mòdic preu de 24 €; tapa dura, il·lustracions a color i paper de bona qualitat. 

lunes, 20 de febrero de 2017

9 anys de Bibliografía Alcoyana

Resultat d'imatges de 9 cumpleañosQuasi una dècada. El passat 21 de gener es van complir nou anys escrivint a aquest blog, amb més o menys assiduïtat, però sense abandonar-lo del tot. Sembla mentida. Llibres infantils, d'història, novel·les, sobre natura, periòdics, articles científics, deports, còmics, etc; qualsevol cosa que tinga a vore amb Alcoi, siga per temàtica o per autor.
Com cada any, vull agrair a tots aquells que llegiu les entrades que vaig penjant, a aquells que deixeu un comentari i a aquells que contacteu amb mi per privat per a qualsevol cosa. Mil gràcies.
Espere seguir al peu del canó i, com he dit els últims anys, espere incrementar el nombre de ressenyes perquè tots pugueu fer-se una idea d'allò que es publica a la nostra ciutat.
Feliç aniversari Bibliografía Alcoyana!

lunes, 16 de enero de 2017

I Tirisiti se n'anà... amb el globus de Milà

Amb el Nadal, a Alcoi hi ha hagut un munt de publicacions relacionades amb aquest tema; de fet ja vam comentar una en l'última entrada a Bibliografía Alcoyana amb Petit vocabulari del Nadal Alcoià. Ara, parlarem de I Tirisiti se n'anà... amb el globus de Milà, publicat per l'editorial valenciana Neopàtria i escrit per l'escriptor alcoià Francesc Pou, amb il·lustracions d'Antoni Martínez Peris. Francesc Pou ha conreat diferents gèneres, com la poesia, el teatre i la narrativa, i el 2002 va guanyar el XIV Concurs de Teatre de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi.
I Tirisiti se n'anà... amb el globus de Milà és un llibret infantil que va ser presentat el passat 4 de desembre al Centre Cultural Mario Silvestre, i tracta de les aventures que Tirisiti viu quan, al final d'una de les funcions, el globus no cau sobre l'escenari, sinó que s'enlaira i porta a Tirisiti més enllà de les nostres terres per diferents indrets: Egipte, la cova d'Alí-Babà, etc.
Igual que em va passar amb el llibre Tirisiti a València, ressenyat el 18 de febrer de 2010, no m'acaba de convéncer. Les històries del Tirisiti fora de l'escenari i de la història tradicional em semblen artificials; es tracta d'un personatge entranyable i graciós per a tots els alcoians, però que una vegada fora del seu context, perd completament la gràcia.
Per als més menuts.

viernes, 13 de enero de 2017

Petit vocabulari del Nadal Alcoià

Aprofitant que encara estem amb la ressaca del Nadal, continue amb les entrades relacionades amb aquesta època, en aquesta ocasió amb una novetat, Petit vocabulari del Nadal Alcoià. La Regidoria de Política Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi acaba de publicar aquest xicotet llibret, de menys de 30 pàgines, en el que tracta de difondre l'ús correcte en valencià de paraules típiques d'aquestes dates, i que en moltes ocasions diem de forma incorrecta. Aquest vocabulari també vol ser un element més en les diferents activitats que es realitzen a la nostra ciutat al voltant del Nadal.
El vocabulari inclou diferents apartats, com ara "Betlem de Tirisiti", "La Cavalcada dels Reis", "Plats de Nadal", "Fruits secs", etc., i en cada un d'ells les paraules relacionades. El disseny compta amb unes meravelloses il·lustracions, que segueixen l'estètica del Nadal a la nostra ciutat, i que estan realitzades per Rosanna Crespo i Quique Soler.
Em sembla una iniciativa molt encertada per a difondre l'ús correcte de la nostra llengua entre els més menuts, encara que li trobe alguna pega a escala tècnica, com ara la falta del número de dipòsit legal o, fins i tot, l'autoria del treball, que crec indispensable.
Si esteu interessats en aquesta publicació, podeu descarregar-vos-la en PDF al següent enllaç, encara que, com es podia aconseguir durant el Nadal en format paper de forma gratuïta en algunes dependències municipals com ara al Centre Cultural o a la Biblioteca Central, supose que encara quedaran exemplars.

Petit vocabulari del Nadal alcoià (PDF)



martes, 20 de diciembre de 2016

La màgia del Nadal

Aprofitant que ja s'acosta el Nadal, hui vaig a parlar d'un llibret que tracta sobre el tema nadalenc, un tema que, cada dia més, és molt nostre. 
En octubre de l'any passat, l'editorial Tandem va publicar una nova col·lecció de llibres infantils anomenada "Anem de festa", que es caracteritza per tindre un tipus de lletra anomenada manuscrita, recomanada per als xiquets que estan aprenent a llegir. La temàtica de la sèrie, com es pot deduir pel seu títol, tracta sobre les diferents festes que se celebren al territori valencià i actualment s'han editat sis títols, a través dels quals els més menuts de la casa poden conéixer les diferents tradicions valencianes.
El número dos d'aquesta col·lecció porta per títol La màgia del Nadal, i està escrit per l'escriptor alcoià Francesc Gisbert i il·lustrat pels també alcoians Rosanna Crespo i Quique Soler. Així, a través de les pàgines d'aquest llibret i mitjançant la veu de Fèlix, un avi qui explica a la seua néta Alícia les tradicions, els xiquets coneixeran com es viu el Nadal tradicional a les cases valencianes: el betlem, el massapà, els torrons i els pastissets de moniato, la carta per als Reis Mags, la Cavalcada, etc. 




viernes, 9 de diciembre de 2016

Esperaré siempre tu regreso

Acabat de publicar, Esperaré siempre tu regreso és l'últim treball de l'il·lustrador i escriptor alcoià Jordi Peidro. Aquest autor, segons apunta la mateixa publicació, té una llarga trajectòria com a dibuixant amb diferents àlbums com El ojo del Africano, La bahía del ahogado o la sèrie Contes i llegendes, aquesta última d'aparició periòdica a la revista infantil Xiulit, la qual s'edita en l'actualitat. Com a escriptor d'obres de teatre, destaquen els seus treballs Miguel XXI, Lletraferida, El segrest de S.M. o Això era una volta. Mentre que compta amb una única novel·la, La herencia del mar.
Esperaré siempre tu regreso és el seu primer treball en el qual Peidro parteix com a punt de partida d'una història real, ja que es basa en la vida d'un altre alcoià, en la vida de Francisco Aura Boronat, un soldat republicà qui en finalitzar la Guerra Civil es va exiliar als camps del sud de França. Allí es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers que van marxar a reforçar les infraestructures de la famosa Línia Maginot i, quan aquesta va caure, el protagonista, junt amb altres espanyols republicans, va acabar al camp de concentració alemany Mauthausen.
La vida de Francisco Aura Boronat, qui actualment té 98 anys i viu a Alcoi, no és la primera vegada que es narra. L'any 2013 els historiadors Àngel Beneito i Francesc-X Blai, junt amb el periodista Natxo Lara van publicar la biografia d'aquest alcoià al llibre Francisco Aura Boronat. Resistència i dignitat enfront de la desmemòria, llibre que ja vam comentar al blog i, com en aquella ocasió, recomane la seua lectura, ja que és un testimoni de primera mà dels horrors que van passar milions de persones als camps de concentració nazis.
Quant al treball de Jordi Peidro, és fidel a la història del protagonista i els dibuixos ens mostren els horrors sense abusar d'imatges violentes; no li fa falta, la violència està present a totes les pàgines sense haver d'utilitzar aquest recurs. Per tant la seua lectura és un nou exemple a aquesta barbàrie que va patir la humanitat durant la II Guerra Mundial. És per tant un llibre que no sols ens parla d'un alcoià, d'una part de la nostra història, sinó d'un exemple a escala universal. I aquest és un dels desitjos de Francisco Aura, qui al eixir del camp de concentració es va fixar com a objectiu a la vida ser testimoni i difondre la seua història perquè aquesta no es tornara a repetir.
Aquesta novel·la gràfica ha sigut editada per Desfiladero Ediciones i el seu preu és de 18,90 €. Recomane per tant la seua lectura. És un bon regal per a demanar als Reis Mags en aquest Nadal. Imprescindible.

lunes, 28 de noviembre de 2016

El Preventorio, solidaridad de un pueblo.

El dia 4 de novembre, es va inaugurar al Centre Comerial Alzamora l'exposició fotogràfica "El Preventorio, solidaridad de un pueblo" per a commemorar el 50 aniversari de la fundació creada per a la construcció del Preventori i que actualment porta el nom de Fundación de la Comunidad Valenciana Mariola La Asunción.
Aquesta exposició té com a objectiu difondre la història del Preventori d'Alcoi, com es va gestar el projecte, qui el va finançar, qui era Mossén Cirilo, etc. 
L'exposició va acompanyada per un xicotet catàleg, amb el mateix títol que l'exposició, de menys de 50 pàgines, però que conté un interessant text explicatiu (en castellà i en valencià) sobre la història i els protagonistes d'aquest emblemàtic centre d'Alcoi, així com un gran nombre de fotografies, tant actuals com antigues, que formen part de l'exposició esmentada. Els textos són a càrrec d'Àngel Beneito, Francesc X. Blay, José Pastor i Rafael Requena, i les fotografies actuals són de Luis Hernández. La resta de fotografies pertanyen a la Fototeca Municipal i a col·leccions particulars. 
Encara que no és un treball extens, el catàleg és molt interessant, ja que, a grans trets, ens conta la història del Preventori, un projecte comú de tots els alcoians que va demostrar la seua generositat.


miércoles, 16 de noviembre de 2016

Tzoé

Qui és aquesta Tzoé, apareguda de sobte, no se sap d'on? Ha arribat amb la cara bruta i els ullets ombrejats de por. Amb vora quatre anys, no parla cap llengua coneguda, però aprèn la nostra amb una velocitat insòlita. Els seus primers amics són Ximo el Roig, que té un mas i unes poques bèsties, i Hermínia, la infermera en cap de pediatria de l'hospital. Ells es fan càrrec d'aquesta criatura misteriosa d'ulls color mel i somriure lluminós, extremadament intel·ligent i sensible, que de seguida comença a donar mostres d'un poder extraordinari, capaç fins i tot de curar els malalts. Tzoé és un enigma per resoldre, però sembla que les claus per a seguir el seu rastre s'han esborrat quasi completament...
Aquest és l'argument que Isabel-Clara Simó desenrotlla a la novel·la Tzoé, publicada en 2014 per l'editorial Bromera i que va ser guardonada amb el Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil. Es tracta d'un argument original que porta el lector a través de les pàgines per a conéixer la història d'aquesta xiqueta en la qual tot és un misteri, però que no és la vertadera protagonista de la narració. És Herminia, la infermera que es farà càrrec d'ella, qui, acompanyada de Ximo el Roig, portarà el pes de la història. Però, encara que el llibre està prou bé, m'ha agradat en general i es llig molt fàcil, em dóna la sensació que no està acabat, com si l'autora no haguera sabut com resoldre aquesta entretinguda història. També dir que pràcticament tota l'acció ocorre a la nostra ciutat, a Alcoi, per la qual cosa tot ens sona molt proper: el mas del Potro, l'Hospital Verge dels Lliris, les festes de moros i cristians, Batoi, la llibreria Exlibris, etc.
En resum, es deixa llegir.

lunes, 7 de noviembre de 2016

Els ossos soterrats

La setmana passada, l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana va ser guardonat amb el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil pel seu llibre "Els colors de l'Arc de Sant Martí", una història que parla sobre un jove homosexual. Aquest premi ve a sumar-se als ja nombrosos amb qui Silvestre conta a les seues prestatgeries, com és el cas del llibre que hui comentem. Es tracta d'"Els ossos soterrats", que va guanyar el III Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2016, convocat per l'editorial Alrevés, l'Ajuntament de Tiana i l'Associació En Negre, i amb Martín Escribà, Anna Maria Villalonga, Lluís Bosch i Sebastià Bennasar com a jurat.
"Els ossos soterrats" narra dues històries paral·leles. Per una banda trobem Júlia, una arqueòloga que es trasllada des de la capital a un poble valencià per a desenterrar els ossos d'afusellats republicans al termini de la Guerra Civil; i per l'altra la dura vida d'Elisa, una de les vídues que va perdre el marit en aquest afusellament. Però durant l'excavació, l'equip trobarà a la fosa, no sols el que esperaven, sinó també una sorpresa que farà que tot canvie. El llibre va desgranant les peripècies i els entrebancs que Júlia anirà trobant durant la seua excavació, per part dels polítics i l'administració, però que a poc a poc aconseguirà anar superant. Per altra banda, el llibre posa de manifest la corrupció política i empresarial en aquest País Valencià que dia sí dia també apareix a la premsa a causa dels escàndols i els abusos dels qui han ostentat el poder.
Com als últims llibres que he llegit de Vilaplana, m'ha agradat. Es tracta d'un llibre fosc que conta una història fosca i cruel d'aquelles que tant es van donar a la postguerra espanyola: odi, revenges, humiliacions, fam i por, però que alhora posa de manifest el poder dels polítics i dels poderosos. Ben narrat i ben filat, la història manté el lector enganxat des del principi fins a la fi.
Imprescindible.
Si voleu llegir altra ressenya sobre aquest llibre, vos deixe un enllaç:




jueves, 25 de agosto de 2016

Lilia: Revista de las Fiestas a la Patrona de Alcoy

Aprofitant que aquest cap de setmana s'ha celebrat la festivitat de la Verge dels Lliris a la nostra ciutat, que aquest any ha anat acompanyada de la commemoració del 75 aniversari de la Verge dels Lliris com a patrona d’Alcoi i del 125 aniversari de la construcció de l’ermita de la Font Roja, m'ha semblat una bona ocasió per a ressenyar una de les revistes més veteranes que es publiquen a escala local. Parlem de Lilia : Revista de las Fiestas a la Patrona de Alcoy.
Segons conta la tradició, el 21 d’agost de 1653, es va produir al paratge de la Font Roja el miracle de la troballa  d'uns lliris amb la imatge de la Verge Maria gravada al seu interior. Quasi 300 anys després, el 1952, per a commemorar aquest centenari, es va crear una comissió que seria l'encarregada d'organitzar els actes festius a l'any vinent. Entre les actuacions que aquesta comissió va portar endavant, estava l'edició d'un butlletí mensual (més tard passaria a ser trimestral) per a informar de com anaven evolucionant els diferents preparatius. Aquest va ser el naixement de la revista Lilia, que en aquesta primera fase va comptar amb vuit números (des de gener de 1952 fins a maig de 1953) i altres quatre números d'un suplement anomenat Centenario.
Anys més tard, el 1988, l'Arxiconfraria de la Verge dels Lliris, encarregada de l'organització de tots els actes religiosos i festius que envolten la Verge dels Lliris, va reprendre la idea de la publicació d'una revista i adopta per a ella el mateix títol, Lilia, que a partir d'aquell any passaria a ser de caràcter anual i que a avui dia encara s'edita.
La revista Lilia és una publicació de caràcter divulgatiu que se centra en la figura de la Verge dels Lliris i d'altres temes religiosos; articles d'història, poesies, anècdotes, etc., a banda de tindre com a objectiu difondre les diferents activitats que l'Arxiconfraria porta endavant al llarg de l'any.
Aquesta revista, encara que no té tanta popularitat com la de Festes de Moros i Cristians, conté molts articles interessants i no hauria de passar desapercebuda per al gran públic. Sols cal mirar els noms que firmen alguns dels articles que conté la revista: Adrián Espí Valdés, Georgina Blanes Nadal, Ernesto Valor Calatayud, Josep Lluís Santonja, Josep Tormo Colomina, Rafael Sebastiá Alcaraz, Gabriel Guillem García, Rafael Coloma, etc.
Per a aquells que vulguen consultar-la, a la Biblioteca Central tenen la sèrie completa, tant la primera fase dels anys 50 com les publicades a partir de 1988.
També vull deixar-vos l'enllaç del blog Serafí, blog de les Biblioteques Municipals d'Alcoi, que també ha aprofitat l'ocasió i ha publicat un post amb el mateix tema, i del que he obtingut part de la informació utilitzada per a fer aquest post.


jueves, 4 de agosto de 2016

La Canal d'Alcoi : arqueologia, història i paisatge

Des de fa temps, el famós projecte Alcoinnova està resultant ser un veritable problema per a la nostra ciutat; estan els qui advoquen per la seua construcció, ja que portaria feina i prosperitat als alcoians, i hi ha els qui defensen el territori de La Canal, recolzant-se en la protecció de l'aqüífer del Molinar, que rep les aigües d'aquesta zona, en la seua proximitat al Parc Natural de la Font Roja i en la seua important vàlua paisatgística. La història pareix que va per a llarg i la societat alcoiana està dividida en aquestes dues opcions, sols cal pegar una ullada a la premsa local, tant a les seues notícies com als seus articles d'opinió.
Relacionada amb aquesta polèmica, la Universitat d'Alacant junt amb l'Ajuntament d'Alcoi van publicar en novembre del 2015 La Canal d'Alcoi : arqueologia, història i paisatge, un llibre que recull diversos articles que ens parlen dels diferents aspectes d'aquest territori: les pintures rupestres de la Sarga, els assentaments arqueològics de diferents èpoques, la colònia dels Plans, la fauna i la flora de la zona, tant del passat com del present, la climatologia al llarg dels temps, el seu poblament, etc. Pel que fa als autors, sota la coordinació de l'alcoià Ignasi Grau Mira, qui també firma alguns articles, apareixen reconeguts noms en l'àmbit acadèmic com els de Josep Maria Segura, Mauro S. Hernández Pérez o Enric Moltó Mantero. 
El que és innegable, i que deixa palés aquest llibre, és l'alt valor paisatgístic, ecològic, humà, històric i arqueològic de la zona. Des d'aquest blog vull convidar a tots els alcoians, i també a la resta, a què lligen aquest treball, ben documentat i basat en arguments sòlids, abans de posicionar-se en una banda o l'altra; que recolzen l'opció que recolzen, tinguen a les seues mans tota la informació sobre La Canal, patrimoni de tots els qui vivim i gaudim del nostre Alcoi. I per a acabar, vull reproduir un fragment de la introducció del llibre: Aquests dos aspectes de socialització del coneixement i valorització del patrimoni pensem que són objectius que  han de guiar la nostra faena (...), especialment en llocs com la Canal, que mai no han estat valorats en la seua importància paisatgística i es troben amenaçats per interessos especulatius i urbanístics. Davant de la construcció sense planificació, pensem que donar a conèixer els valors del paisatge per a poder gaudir-ne és la millor manera de protegir el territori.

viernes, 1 de julio de 2016

Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante)

Hui, primer de juliol de 2016, ha eixit la notícia que aquest mes va a realitzar-se una nova excavació al jaciment arqueològic andalusí de El Castellar, a la nostra ciutat. Aquest jaciment es coneix des d'antic, però sols ha sigut excavat, de forma parcial, a finals dels anys seixanta, concretament entre 1967 i 1969 per J. Faus Cardona. Les restes recuperades durant aquestes intervencions, així com a través de donacions posteriors provinents de troballes fortuïtes o aparegudes durant obres en les proximitats del jaciment, han sigut de gran importància, i han permés, gràcies al seu estudi, un avanç notori en l'adscripció cronològica del jaciment.
La setmana passada es va presentar al Centre Cultural un nou número de la revista Recerques del Museu d'Alcoi, el número 25 ja, i en ella apareix un nou article de Germán Pérez Botí, arqueòleg que ha estat l'encarregat de l'anàlisi de la ceràmica de El Castellar i que ara, segons publiquen els mitjos, serà el director d'aquesta nova excavació de la qual parlàvem. El títol d'aquest nou article és Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante), i presenta materials d'os, bronze i coure relacionats amb la fabricació tèxtil: un mànec de filosa, varetes, agulles i didals. Com sempre en aquest autor, l'estudi és impecable, amb una catalogació acurada dels materials i amb la presentació de diferents paral·lels existents tant a zones properes, com més allunyades, que el recolzen en les seues conclusions i hipòtesis.
Un gran treball sols apte per a especialistes en la matèria.
Esperem que la pròxima intervenció arqueològica a El Castellar aporte molta més informació que permeta un nou avanç en el coneixement d'aquest indret i, per tant, en el coneixement dels orígens de la nostra ciutat.
Si esteu interessats a llegir l'article complet, podeu trobar-lo en línia al següent enllaç:
Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante)


viernes, 24 de junio de 2016

La cuina de la Serra de Mariola: receptes i gastroliteratura

La cuina de la Serra de Mariola: receptes i gastroliteratura és l'original títol de l'últim llibre de cuina editat que parla de la nostra gastronomia. Les autores són les contestanes Mila i Ana Valls, mare i filla, que han posat per escrit les receptes típiques de la nostra zona, la dels pobles que envolten la nostra Serra de Mariola. 
Però aquest no és un llibre sols de receptes de cuina, sinó que també inclou un poquet de gastroliteratura. I què és la gastroliteratura? Doncs són xicotetes històries i anècdotes que giren al voltant del menjar i que, en aquest cas, han estat escrites per les mans de Silvestre Vilaplana, Sergi Castillo, Amàlia Garrigós, Francesc Gisbert, Pepe Sastre, Ivan Carbonell, Mercè Climent, Pep Jordà i Francesc Jover. A més a més, l'historiador valencià Vicent Baydal ha sigut l'encarregat d'escriure el pròleg.
Pel que fa a les receptes que conté el llibre, estan organitzades en tapes, coques, arrossos, guisats, carns, conserves i saladures, dolços i begudes. A més, són les tradicionals, les de tota la vida: olleta, cocotets, potatge, arròs al forn, alls durs, croquetes de bacallà, arròs amb conill, anous de Nadal, coradeta... i un llarg i abellidor etcètera. Les instruccions són bàsiques i clares i estan acompanyades de fotografies realitzades per Siena Botella i que les fan encara més atractives.
El que voldria destacar d'aquesta obra, és el fet que les històries i anècdotes que es conten al llibre, el transporten, o almenys a mi m'ha passat, a la teua pròpia infantesa. Recorde amb claredat cristal·lina els caps de setmana a casa de la meua àvia a Muro: l'olor del putxero els diumenges abans d'anar a missa, els ametlats i els pastissets de moniato que feia per a festes de moros i cristians, la coca de tomaca i de farina en l'estiu, la sang, les roses i la dacsa per al vermut, l'arròs amb conill que sempre em cremava la llengua, la rodeta que tenia al caixó de la taula de la cuina per a tallar la pasta per a fer els cocotets, les anècdotes familiars contades sobre quant forts eren els alls durs que feia el meu avi... Molts records, olors i sentiments.
Un molt bon llibre per a tindre sempre a la mà i poder gaudir de la nostra gastronomia tradicional.
I també podeu trobar la versió en castellà.

viernes, 29 de abril de 2016

Una mirada a la Festa

Com és habitual els últims anys, per a la celebració del Dia del Llibre a la nostra ciutat, l'Arxiu Municipal ha publicat un llibre amb imatges pertanyents a la seua fototeca. Aquest llibre, que forma part de la col·lecció "Arxius de la Fototeca Municipal d'Alcoi", té com a objectiu la difusió del patrimoni que custòdia l'Arxiu Municipal i que, per a la majoria d'alcoians, és completament desconegut.
Aquest 2016 el tema central del llibre són les festes de moros i cristians vistes per la càmera de Vicente Martínez Andrés i porta per títol Una mirada a la Festa. Vicent Martínez va néixer el 1924 i era delineant de professió, encara que la fotografia era la seua passió. Aquesta afició el va portar l'any 1957, junt amb altres, a fundar l'Agrupació Fotogràfica Alcoiana i al llarg dels anys seixanta i setanta va ser guardonat amb diversos premis com per exemple, menció especial al I Saló Nacional de Fotografia d'Alcoi en 1958, I Saló Regional Monogràfic de la Banda Primitiva Setabense en 1973, Premi Negtor de Plata en el II Saló Nacional de Fotografia Tauromàquia en Santa Cruz de Tenerife en 1974, XXII Concurs Nacional de Fotografia Artística en Sitges en 1973, IV Biennal de Fotografia "Muntanya dels Països Catalans" a Reus en 1974, etc.
Les 85 fotografies que recull aquesta monografia ens mostren imatges, totes en blanc i negre, de les festes de moros i cristians de diferents anys, encara que totes estan ubicades cronològicament entre els anys seixanta i setanta. La gran majoria estan realitzades durant les Entrades, però també podem vore altres actes com l'Alardo o la Glòria. Com sempre en aquest tipus de llibres de fotografia, criden l'atenció els canvis, el que ja no està o el que és diferent hui en dia: la roba dels espectadors, edificis desapareguts, la simplicitat d'alguns dels dissenys de les esquadres de negres, etc. Els textos que acompanyen les instantànies són obra de Josep Maria Segura, el director del Museu Arqueològic i un habitual en aquest tipus de publicacions.
Encara que el fotògraf no era un professional, podem dir sense cap dubte, que la qualitat de les imatges és tal que, com diuen els seus fills al pròleg del llibre, transmeten el fet que Vicent Martínez Andrés portava la fotografia en la seua ànima.